LES FESTES O ELS VALORS HUMANS?

Les Festes conviden a les reunions familiars, a la convivència, a la unió, a oblidar rancúnies, a gaudir dels amics més apropats, a retrobar-se amb algun familiar o amic més llunyà, a fer unes visites a familiars, a persones impedides que no poden sortir de casa seva, o malalts ingressats a algun Hospital.

Les Festes són dies per recordar, el pare o la mare, el germà, l’amic, el veí, que ens han anat deixant pel camí. Recordam les trobades d’antany, així com tantes i tantes coses que al llarg de cada dia ens han anat passant.

També són dies de reflexió, de projectar a les nostres memòries les vivències del passat, de fer una aturada en el temps per recordar d’on venim i cap on caminam. Gaudir de més a prop el millor d’aquesta vida. El que les nostres mares engendraren dins les seves entranyes. Això sí que és una veritat i que mai ningú no ho podrà canviar.

Viure el present que avui ens ha tocat i, segons la vida social i de relació que un ha duit a terme al llarg de la seva vida. Una vida humana, solidària, d’ajuda als altres, sense esperar res a canvi. El pas del temps, cal fer una passejada tranquil•la i reposada pels carrers dels poble, així podràs donar-te compte de les sorpreses que pots trobar-te.
Festa a una Centenària - Mancor de la Vall Revista UOM

Saludar la gent, escoltar les converses de cafè i d’altres, veure i observar el que passa al teu redol, resulta en no poques ocasions, senzillament una frustració. Te’n dones compte dels canvis de caràcter, de les mancances de memòria, de l’egoisme personal i material, de la poca personalitat. És comú el fet de què s’interposen els interessos personals abans que l’amic o el familiar. Amb molta facilitat algunes persones canvien les coses amb el seu llenguatge, sense pensar el qui som, d’on venim i cap on caminam i així s’apropen a l’arbre que creuen que té una bona soca i pot fer una bona ombra.

Però, una vegada més, t’atures a pensar i et demanes a tu mateix, pot ser s’hauran equivocat si resulta que les arrels de l’arbre són poc profundes i prest deixen de fer l’ombra a la qual s’havien apropat. Per on partiran i quin altre camí escolliran, llavores?

La societat d’avui ens ofereix infinitats d’oportunitats, moltes d’elles ens resulten atractives per poder gaudir-les amb molta intensitat. Però segurament el pas del temps, el camí o els camins, que tal vegada hem decidit seguir, no ens resultaran gens fàcils ja que en ells hi trobarem infinitat d’obstacles.

Alguns intentaran fer-te la punyeta, trobaràs espines i no seran les roses aromàtiques que tal vegada esperaves. També trobaràs desil•lusions i tal vegada causades dels qui menys esperaves, o pot ser dels qui més confiaves, el familiar, l’amic… Després et tornaràs demanar: On són? On s’han aturat? Han perdut el camí, el seu nord? I segurament seguiràs pel camí dels obstacles i de les espines, i te seguiràs preguntant una i un altra vegada: Quin camí he de seguir? Quin futur és el que m’espera? En qui puc confiar?

Alguns pensadors diuen que cal plani-ficar el futur, de cada dia serà més dificultosa aquesta planificació. Els anys van passant i vas perdent la teva vitalitat, et trobes, en molts de moments, enmig de la soledat, reflexionant i amb poques ganes de seguir vivint.

Recordes el temps passat i et trobes sense els qui més estimaves i caus en la tristor i el desànim; et manca l’acolli-ment humà, el calor familiar, l’amic. I així, poc a poc, veus com es va apagant la flama de la llum que ens il•lumina, i tira-tira veus com aviat arribaràs al final del teu pelegrinatge a la terra. I un cop més, tu mateix tornes a preguntar-te: Quin camí i amb quines mans he de romandre? Quin futur és el que m’espera?

Resignar-te i passar-ho el millor que puguis i, com diu un fragment de l’himne Mancori, “ves seguint, ves seguint sense enyorança, i allargant amb esperança, no tement el sofrir, que l’amor ja va traient les arestes del camí”.Mancor de la Vall en festes - Revista UOM

Gabriel Pocoví Pou de can Pastora, Mancor de la Vall, 1942

Agent Comercial, Informador Tècnic Sanitari,fins a la seva jubilació l’any 2003.

Fou regidor de l’ajuntament de Mancor de la Vall, des de l’any 1971 a 1979.

Batle del poble des de 1979 a 1995.

L’any 1980 va fundar l’associació Amics 3a edat.

President de la mateixa Associació des de 1995 a 2004 i vicepresident fins el 2011.

Biel Pocoví Pou - Revista UOM

Anuncis

Un pensament sobre “LES FESTES O ELS VALORS HUMANS?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s