Category Archives: La veu de l’alumnat

L’espectacle dels ametllers florits a Mallorca

Volem compartir amb vosaltres l’escrit del nostre company Gabriel Pocoví Poutitulat L’espectacle dels ametllers florits a Mallorca”.

 

foto0

L’espectacle dels ametllers florits a Mallorca

Entre gener i febrer la floració dels ametllers transforma el camp mallorquí en un espectacular mantell blanc. En les seves tres tonalitats —blanca, blava i rosada—, els ametllers florits anticipen la primavera quan l’hivern encara no ha acabat. Una estampa que ha estat recreada en quadres, novel·les i fotografies al llarg de la història.

foto1

A les acaballes del mes de gener, fent una caminada cap a Massanella em vaig trobar amb aquestes imatges que podeu veure tan espectaculars com l’ametller florit i el puig de Massanella ben cobert de neu al fons. Seguint la caminada en trob a una tanca de la possesió de Son Maga, també repleta d’amatllers florits de distintes tonali-tats, que amb vaig racrea fent distintes fotografíes.

foto2Aquest fenomen dels ametllers florits és genera-litzat a Balears, on entre els mesos de gener i març es comptabilitzen quasi tres milions d’ametllers en flor.

Segons la història de l’ametller, es oriünd d’Àsia, probablement va ser introduït a Mallorca pels romans encara que no fou fins el segle XIX quan va tenir la seva expansió, gràcies a la difusió promoguda per la “Real Sociedad Económica de Amigos del País”. Propiciada per la crisi de la vinya degut a la fil·loxera, i a la instal·lació d’una xarxa ferroviària interior, que facilità el transport de les ametlles de la part forana  cap al port de Palma.

L’ametller fou un element important per les rendes agràries de les finques on era cultivat, fins que l’economia de Mallorca donà un gir cap al turisme i s’inicià l’abandonament del camp, a partir dels anys 1950 -1960

foto3L’ametller és un dels arbres més característics del paisatge Mallorquí, el qual entre els mesos de gener i febrer ens ofereix l’espectacle de la seva floració , és el primer dels arbres caducifolis en florir a la primavera, a cau-sa de la seva ràpida reacció a les pujades de temperatures. A Mallorca es distribueix per molts d’indrets de l’Illa, si bé és més abundant en els municipis de Marratxí, Bunyola i Sóller, coincidint amb les majors zones productores d’ametlles. També hi ha molts arbres a Santa Maria, Sencelles, Lloseta, Selva, Mancor de la Vall entre d’altres poblacions..

Per gaudir d’aquest espectacle durant els mesos de gener, febrer i març, vos recomano visitar els cims muntanyosos, com els monestirs de Sant Salvador, Bonany, Randa, Santa Llúcia o Santa Magdalena d’Inca. Des d’allà es pot observar el mantell blanc que molts anomenen “neu mallorquina”.
També resulta especialment atractiu  realitzar una excursió amb tren entre Palma i Sóller, on també es contemplen els camps replets, d’ametllers i tarongers.   .
L’ametlla es recull a ple estiu i a l’antiga usança. És freqüent observar els pagesos amb llargues vares de fusta batent les branques altes per recollir el fruit en una lona que estenen als seus peus, si bé avui, ja hi ha màquines per ajudar a fer aquesta recollida.

Amb les ametlles s’elabora la marca de garantia “Ametlla de Mallorca”. un producte dolç i amb més proteïnes, àcids grassos i hidrats de carboni que el conreat en altres regions i l’emblemàtic perfum “Flor d’Ametller”. La gastronomia les incorpora a saboroses receptes populars, com el gató amb gelat d’ametlla, la llet d’ametlla, el tambor d’ametlla així com l’oli d’ametlla.foto4

Actualment la producció és baixa i se n’obtenen uns preus molt baixos. Tot això és degut a l’existència de moltes subspècies diferents, i a l’edat d’uns arbres massa vells sembrats a sòls poc fèrtils, on sovint també se sembren farratges pels animals o cereals, el que fa disminuir la seva producció. En definitiva el sector es troba en un procés de retrocés, on no es fan inversions en millores tecnològiques.

Mentre a altres zones de clima mediterrani s’estimula el seu conreu, amb la perspectiva d’uns interessants guanys econòmics. També es molt cultivat a terres d’Amèrica, sobretot a Califòrnia.

A Mallorca mai han existit indústries rellevants d’elaboració de l’ametlla, però si que té un ús important a la cuina. Sobretot en l’elaboració de postres; el gató, el gelat d’ametlles i el torró d’ametlla en són uns bons exemples. La llenya de l’ametller és forta i d’un color agradable, però s’esquerda amb facilitat. Per aquest motiu no ha estat emprada massivament per la fabricació de mobles. En canvi sí que és molt apreciada, com a combustible per fer foc a la xemeneia.

Gabriel Pocoví Pou “Pastora” Alumne de la UOM

 

Anuncis

LES FESTES O ELS VALORS HUMANS?

Les Festes conviden a les reunions familiars, a la convivència, a la unió, a oblidar rancúnies, a gaudir dels amics més apropats, a retrobar-se amb algun familiar o amic més llunyà, a fer unes visites a familiars, a persones impedides que no poden sortir de casa seva, o malalts ingressats a algun Hospital.

Les Festes són dies per recordar, el pare o la mare, el germà, l’amic, el veí, que ens han anat deixant pel camí. Recordam les trobades d’antany, així com tantes i tantes coses que al llarg de cada dia ens han anat passant.

També són dies de reflexió, de projectar a les nostres memòries les vivències del passat, de fer una aturada en el temps per recordar d’on venim i cap on caminam. Gaudir de més a prop el millor d’aquesta vida. El que les nostres mares engendraren dins les seves entranyes. Això sí que és una veritat i que mai ningú no ho podrà canviar.

Viure el present que avui ens ha tocat i, segons la vida social i de relació que un ha duit a terme al llarg de la seva vida. Una vida humana, solidària, d’ajuda als altres, sense esperar res a canvi. El pas del temps, cal fer una passejada tranquil•la i reposada pels carrers dels poble, així podràs donar-te compte de les sorpreses que pots trobar-te.
Festa a una Centenària - Mancor de la Vall Revista UOM

Saludar la gent, escoltar les converses de cafè i d’altres, veure i observar el que passa al teu redol, resulta en no poques ocasions, senzillament una frustració. Te’n dones compte dels canvis de caràcter, de les mancances de memòria, de l’egoisme personal i material, de la poca personalitat. És comú el fet de què s’interposen els interessos personals abans que l’amic o el familiar. Amb molta facilitat algunes persones canvien les coses amb el seu llenguatge, sense pensar el qui som, d’on venim i cap on caminam i així s’apropen a l’arbre que creuen que té una bona soca i pot fer una bona ombra.

Però, una vegada més, t’atures a pensar i et demanes a tu mateix, pot ser s’hauran equivocat si resulta que les arrels de l’arbre són poc profundes i prest deixen de fer l’ombra a la qual s’havien apropat. Per on partiran i quin altre camí escolliran, llavores?

La societat d’avui ens ofereix infinitats d’oportunitats, moltes d’elles ens resulten atractives per poder gaudir-les amb molta intensitat. Però segurament el pas del temps, el camí o els camins, que tal vegada hem decidit seguir, no ens resultaran gens fàcils ja que en ells hi trobarem infinitat d’obstacles.

Alguns intentaran fer-te la punyeta, trobaràs espines i no seran les roses aromàtiques que tal vegada esperaves. També trobaràs desil•lusions i tal vegada causades dels qui menys esperaves, o pot ser dels qui més confiaves, el familiar, l’amic… Després et tornaràs demanar: On són? On s’han aturat? Han perdut el camí, el seu nord? I segurament seguiràs pel camí dels obstacles i de les espines, i te seguiràs preguntant una i un altra vegada: Quin camí he de seguir? Quin futur és el que m’espera? En qui puc confiar?

Alguns pensadors diuen que cal plani-ficar el futur, de cada dia serà més dificultosa aquesta planificació. Els anys van passant i vas perdent la teva vitalitat, et trobes, en molts de moments, enmig de la soledat, reflexionant i amb poques ganes de seguir vivint.

Recordes el temps passat i et trobes sense els qui més estimaves i caus en la tristor i el desànim; et manca l’acolli-ment humà, el calor familiar, l’amic. I així, poc a poc, veus com es va apagant la flama de la llum que ens il•lumina, i tira-tira veus com aviat arribaràs al final del teu pelegrinatge a la terra. I un cop més, tu mateix tornes a preguntar-te: Quin camí i amb quines mans he de romandre? Quin futur és el que m’espera?

Resignar-te i passar-ho el millor que puguis i, com diu un fragment de l’himne Mancori, “ves seguint, ves seguint sense enyorança, i allargant amb esperança, no tement el sofrir, que l’amor ja va traient les arestes del camí”.Mancor de la Vall en festes - Revista UOM

Gabriel Pocoví Pou de can Pastora, Mancor de la Vall, 1942

Agent Comercial, Informador Tècnic Sanitari,fins a la seva jubilació l’any 2003.

Fou regidor de l’ajuntament de Mancor de la Vall, des de l’any 1971 a 1979.

Batle del poble des de 1979 a 1995.

L’any 1980 va fundar l’associació Amics 3a edat.

President de la mateixa Associació des de 1995 a 2004 i vicepresident fins el 2011.

Biel Pocoví Pou - Revista UOM

CAFÈS DEBAT DE LA UOM

Bones tardes, el passat dia 21 de maig es va realitzar el tercer cafè debat que em organitzat enguany, la temàtica del qual girava entorn de les eleccions europees que han tingut lloc aquest mateix mes. L’activitat va ser tot un èxit, van assistir uns vint alumnes aproximadament, i el debat era a prou interessant que es va allargar una mica més del previst.

Us animem a tots els alumnes a participar-hi! Us agradarà!

A continuació us deixem un recull de fotografies sobre l’activitat:

20140521_155841 20140521_155859 20140521_155908

“L’ALEGRIA QUE PASSA”

20140526_192635

El passat dissabte dia 24 de maig va tenir lloc  al Teatre Municipal de Bunyola “L’alegria que passa” (1891), un quadre líric en un acte de Santiago Rusiñol amb Música d’Enric Morera, interpretada pel Cor de la AUOM i Pedro Aguiló (piano).

Pues bé, com ja sabeu els sous recaudats es destinaren a Zaqueo. Lo que no sabeu és la quantitat que varen arribar a recaudar: 300€.

Enhorabona per la feina feta i moltes gràcies a tots i a totes les persones que ajudaren a que això fos possible.

 

Vídeo-resum de la trajectòria de la CoralUIB

Vídeo-resum de la trajectòria de la Coral Universitat de les Illes Balears que la cadena COPE va crear per al lliurament dels premis Populars amb què va ser guardonada la Coral al novembre de 2013; un premi que la COPE atorga cada any a persones, entitats, institucions i empreses que per la seva trajectòria són un referent per a la societat.

Per a més vídeos podeu visitar el canal de Youtube de la CoralUIB: https://www.youtube.com/user/CoralUIB/

IX FESTIVAL CORAL de primavera 2014

Un any més Cor de l’Associació de Alumnes i Exalumnes de la Universitat Oberta per a Majors organitza el seu Festival Coral de Primavera. En su IX Edició, nou cors han estat repartits durant els tres dies de Festival on varen presentar lo millor del seu repertori coral. Veient l’èxit que va tenir, us mostrarem una sèrie de fotografies que ens ha fet arribar un dels nostres alumnes que va assistir a l’event.

Coral Actors & friends

Coral AUOM01

Coral AUOM04Si voleu veure totes les fotografies heu d’anar a l’apartat d’Activitats de la Galeria Fotogràgica.

 

 

Viatge a Madrid

P1030366

Un grup de primer de la UOM ha realitzat un viatge cultural a Madrid. La idea va sorgir quan el professor de Literatura Espanyola, J. C. González, una vegada va haver explicat el Segle d’Or i Calderón de la Barca, va dir a classe que a Madrid es representava per la Compañía Nacional de Teatro Clásico La vida es sueño, i que tant els actors com la direcció, escenografia, etc., eren extraordinaris. Dit i fet, vam començar a planifica-ho; i, després de diverses reunions, berenars i soparets, ja ho teníem tot enllestit.

Partírem els dies 10, 11 i 12 d’abril. El clima i el bon ambient entre els companys fou immillorable, la qual cosa encara dóna més valor a aquesta gratificant eixida. Dia 10, dijous, partírem de ben prest: es tractava d’aprofitar el temps. A migdia ja teníem les maletes a l’hotel i començàvem a complir amb els bons costums: berenar d’una bona xocolata amb porra i xurros, in Plaza Mayor. Després d’aquest berenar, ens plantàvem a la Plaza del Sol, trepitjàvem el quilòmetre zero, ens fotografiàvem amb l’ós, visitàvem l’antic ajuntament, i ens meravellàvem de l’esment que hi ha a tot arreu.

P1030377

Continuàrem potejant la capital, els barris més populars, i els llocs més emblemàtics: Palacio de Oriente, visita a la catedral de l’Almudena, la Plaza de España… Ja era hora de pensar a dinar: també era necessària un poc de cultura gastronòmica, i ens havien recomanat el Mercado de San Miguel, un autèntic plaer per als sentits: cocido madrileño, callos, ostres, tapes, cuixot, ummmmm!

Després del dinar, acabàrem la visita del Madrid dels Àustries fent una copa davant el Teatro de la Ópera. Descansats i il•lusionats, agafam un taxi i ens plantam al barri de Salamanca, oh la la!, quin glamur, i nosaltres amb unes pintes… (de turistes esgotats). La vesprada era lliure: uns anaren al teatre d’assaig, uns altres de galeries d’art, i uns quants al musical El rey león (simplement espectacular), i al voltant de les 11 h ens retrobàrem al voltant d’un entrepà de calamars a una terrassa amb música en directe; les converses, les rialles i el bon ambient eren palesos.

El divendres la cita era a Toledo, popularment coneguda com “la ciutat de les tres cultures” o “ciutat imperial”. Hi anàrem amb l’AVE, i allà ens esperava l’exposició del Greco, única. La ciutat la visitàrem amb el bus turístic: El Alcázar, el riu Tajo, la catedral, la judería, la plaça Zocodover…També gaudírem de la seva gastronomia: carns de caça, perdiu escabetxada, formatges i sortits d’ibèrics, i, de postres, massapà, que allà es menja tot l’any.

Devers les 19 h érem de tornada a l’hotel, i tots ens posàrem ben guapos: arribava l’hora d’anar al teatre a gaudir de La vida es sueño. Estava dirigida per Helena Pimenta, a partir d’una versió de Juan Mayorga, i la producció anava a càrrec de la CNTC, on Blanca Portillo representava el paper protagonista d’en Segismundo, juntament amb un exquisit grup d’actors. L’obra fou magníficament representada, no tenim paraules per expressar les emocions i sentiments que ens va transmetre i provocar.

P1030403

La gran satisfacció es va produir quan l’actriu protagonista, Blanca Portillo, va rebre la felicitació del nostre grup i es va assabentar que érem alumnes de la UOM, que des de Mallorca havíem anat expressament a Madrid per anar al teatre a veure la funció; es mostrà sorpresa de com un grup de “gent gran” estudiava Literatura Espanyola, i que de tan lluny mostràssim interès pel teatre clàssic. En agraïment, vingué a brindar amb nosaltres i li férem la promesa d’enviar-li la revista de la UOM.

La nit va acabar amb rialles i comentaris sobre l’obra, al Café Gijón, i amb la convicció que només per aquella màgica nit ja havia valgut la pena el viatge. Per això mateix, ens férem la promesa que, sempre que ens fos possible, n’organitzaríem un cada curs.

El tercer dia començà de bon matí. Primer, amb la visita al museu Thyssen, on visitàrem l’exposició temporal de Paul Cézanne, on paisatge pintat a l’aire lliure i natura morta pintada al taller es connecten i ordenen en un mateix nivell: Retrat d’un camperol, El camí del bosc, Flors i fruites, L’aparador, la sèrie de quadres amb un càntic com a eix, són uns dels exemples de la seva mostra que poguérem veure i gaudir. (Aquí, amb el carnet d’estudiant de la UOM, obtinguérem descompte).

P1030378

Acabada aquesta visita, ens dirigírem al Museo del Prado (el carnet aquí no hi val). A causa de la immensitat del museu i del temps limitat que teníem, decidírem que cadascú visitàs la sala pictòrica que més li interessava: Rubens, Goya, Velázquez, Murillo… Els grans mestres davant nosaltres, quin plaer per als ulls i per a l’ànima!

Finalitzades les visites als museus, gaudírem d’un refresc a la terrassa del nou ajuntament, situat a l’antic edifici de correus. Quines vistes!: la Gran Vía, la font de Cibeles… Seguidament, vam fer un petit passeig pel Retiro, i cercàrem un lloc típic per a un bon cocido madrileño o uns callos a la madrileña.

L’horabaixa cadascú el dedicà al que volgué, fins a la cita a l’hotel Ritz per a fer un cafè amb pastissets. Després, tots a l’hotel a cercar les maletes, i a l’aeroport falta gent! A mitjanit, tots tornàvem a esser a casa i contàvem a la família totes les experiències viscudes.

P1030415
Agraïments:
– A la UIB-UOM, per donar-nos a la gent gran l’oportunitat de continuar ampliant estudis.
– Al professor de Literatura Espanyola, J. C. González, per la seva motivació.

Signat: un grup d’alumnes de la UOM